la paraula clau és clau

29 d’abril, 2006

IVAGO

Com que no tot ha de ser estudiar (...), ahir vem disfrutar d'una tarda/nit a Ivago, una casa okupada de Gent a la que se celebrava una festa espectacular. El local és genial, i té una sala de concerts i festes gegant, el tema començava a les 6 de la tarda amb un sopar popular (Volkskeuken) i seguia amb una tanda de concerts brutal.



- sopar per 2€,
- birres a 50 cèntims, (imagineu-vos com va acabar la cosa)
- 3 grups (per tots els gustos, del mestissatge al Gipsy-ska)
- 1 batukada brasilenya.
- i per acabar unes sessions amb Dj. Tia (apart de grans èxits va posar, Skaparrapid, Dusminguet i Lax n'Busto)

Algún dia totes les festes seràn així...

ps: Sabieu que la cervesa més barata de Bèlgica es diu Cara Pils?

ps2: Llegint la premsa d'abans d'ahir em vaig posar al dia del que ha fet el mal nascút del Vidal-Quadras a Brussel.les, (a part de gastar-se els nostres diners com a eurodiputat) em refereixo al fet de fer decantar la balança cap a la negativa davant la possibilitat de fer servir el Català al parlament. Estic planejant d'acostar-me a la capital i enxufar-li un "pompeu" pel recte (algú s'hi apunta?), el tio es mereix un bon escarment.

Bé doncs, em despedeixo tot hi esperant de rebre idees més originals que la meva de l'escarni que hauría de patir aquest indesitjable.

"Au revoir" com va dir Voltaire!

27 d’abril, 2006

Os "tugas" sobem a ver-me em Gent.

El divendres passat van pujar a Gent el Pedro i l'Ana, amb els que m'uneix una amistat forjada entre el curro i el bar Selene (c/ de la lluna 28, BCN), dos Lisboetas molt bons embaixadors de les seves terres de les quals vem poder gaudir l'estiu passat la Glòria i jo, também são meus professores particulares de portugés.



Crec que aquest cop hem batut rècords: (en 4 dies)

- enclaus: Gent, Bruxelles, Knokke, Antwerpen, Brugges i Lille.
- patates: 2 andaluses, 1 curry, 1 tartara, 2 cocktail, 1 mammut.
- pralinés: 250 gr.
- birres: no me'n recordo (bona senyal!)

Ha estat divertit retrovar-nos de nou lluny de les fronteres ravalenques per ampliar coneixements entre conya i conya, llàstima que aquí no facin els cafès tant bons com al "Selene" ni tant barats com a Lisboa, però un bon gofre després de dinar ho arregla tot.

Muito obrigado pela visita gajos!

ps: ah!, nota freak: mentre compravem pralinès ens vem trobar al president de l'associació de gossos d'atura de Bèlgica (tot un producte a importar, si senyor!), que precisament baixava a Puigcerdà a preparar-se pel concurs de Bellver de Cerdanya, si és que al món hi ha gent per tot!

salut!

19 d’abril, 2006

Don't do it yourself



Ahir vaig tenir un petit accident amb una d'aquestes màquines de pelar-se la closca. Tant estúpid com típic: quan em vaig adonar de l'error ja era massa tard per fer marxa enrera.

Si, si, he après la lliçó, hi ha certes maniobres que no podem realitzar sense supervisió d'una segona persona entesa (encara que sigui més o menys) en el tema, operar-se l'apendix, canviar la culata del motor del cotxe, rascar-se l'esquena i finalment tallar-se el cabell.

Doncs això, que a partir d'ahir vaig molt més fresquet pel carrer i que encara m'espanto cada cop que veig un "skin" a l'altra banda del mirall, apart d'això, res... ja anirà creixent (és primavera).




ps: Ah! com a nota paral.lela afegeixo que avui m'he passat pel taller de bicis i després d'uns arranjaments supervisats (no fem bromes), he augmentat la versatil.litat del meu vehicle de 18 a 21 marxes. Qualsevol dia d'aquests us parlo del taller, un lloc brutal.

ps2: Va, també us recomano una peli que he vist ultimament, Napoleon Dynamite.

mate.

17 d’abril, 2006

Rendez-vous familiar

Ahir van tornar cap a Terrassa "els de casa", després de 4 dies d'anar amunt i avall a peu, en cotxe, en tram i en bicicleta i també de atipar-nos quals vulgars Pantagroels de totes les ofertes gastronòmiques (de qualitat) que se serveixen en els restaurants de categoria del país (cosa que encara no havia pogut constatar personalment), i us he de dir que hi ha vida després de les patates mamut i els gofres... Conill cuinat amb cervesa, Waterzooi, (sopa de pollastre), Vlaamse Vleestof (bou cuinat amb cervesa) i un llarg etcetera de bones viandes que van ser posades a revisió pels nostres experimentats paladars.



Aquesta visita ha suposat un canvi substancial en el meu quotidià personal eràsmic:

- Començar el dia amb un esmorzar continental al seu hotel.
- No he tocat els fogons en 4 dies.
- No he obert la cartera en 4 dies.

També hi ha hagut coses que no han canviat:

- He seguit amb la meva frenètica carrera per aconseguir les 100 cerveses diferents abans d'abandonar Bèlgica.
- No m'he afaitat.
- No he anat a classe.

Un dels grans descobriments que hem fet durant les visites és el museu del còmic a Brusseles. Ubicat en un elegant edifici "Art nouveau" de Victor Horta i amb 4 plantes dedicades al novè art, es tracta del museu més gran sobre els grans clàssics del còmic (Franquin, Jijé , Swarte , Peyo , Morris , i com no, el prolífic Hergé entre molts, moltíssims d'altres). El museu també disposa de la més gran biblioteca de còmic que hi ha al món (m'hi deixaré caure algún dia amb el sarró i el sac de dormir). En fi, un gran lloc per uns "freaks" del còmic com sóm a casa meva.



Bé doncs que han estat uns dies molt actius i bén aprofitats, molt en la línia dels "viatges Marcet Blasi", una abraçada a tots 3.

Ara ja m'estic preparant pels nous visitants que arriben el divendres, els "tugas",
el Pedro i l'Ana.

Salut i revolució!


11 d’abril, 2006

Visita de l'Albertillo

Dins l'agenda de visites de la meva escapadeta en terres foranes hi havia programada (com no podia ser menys) la trobada amb l'Albert (aquell que un dia em va acollir a Cophenague), amic i col.lega d'incomptables aventures (i les que falten).



No es pot dir que haguem perdut el temps, tot hi que els matins són sagrats i s'han de guardar els bons costums, (un cafè i ous ferrats a les 2 del migdia amb el pijama, entren molt bé) sobretot si la nit anterior l'has dedicat a engrossir la teva panxa a base de suc de malta fins que el sol et fa anar a dormir.

Hem aprofitat que l'Albert ja coneixia Bèlgica per anar a visitar llocs que cap dels dos hagués estat, entre els que destaquen les reserves naturals de Bourgoyen (a menys de 30' de casa en bici), i la platja de Knokke que és un dels únics racons de la costa Belga on s'ha protegit l'entorn de l'especulació urbanística costera.
Deixarem que les fotos parlin per si soles, així es despedeix un dia a Bèlgica.








Gràcies Albert, han estat uns dies collonuts!
bé bé i ... bones vacances a tothom!

salut!

02 d’abril, 2006

Patates antiglobalització

Els Belges, en contra de el que poguem deduïr de la etimologia anglesa del terme patata fregida ("french fries"), s'entesten en repetir que ells van ser els primers als que s'els va acudir això de tallar una patata en forma de prisma quadrangular i posar-la en oli bullent.

La patata: va ser introduïda al vell continent ja en el segle XVI pels colonitzadors del nou món desde els altiplans Andins, on ja es consumia desde el VIII mil.leni aC.

L'oli d'oliva: ja l'utilitzaven a la Grècia clàssica per amanir (molt abans de que aparegués el Sr. danone amb el yogurt),

Els Belges: Belgica és un país amb una història relativament curta com a tal, de fet té menys de 200 anys d'antiguitat.

Aïllant doncs aquests tres elements de la ecuació i observant-los separadament per després tornar-los a posar en comú obtenim que entre la època en que la patata arriba a europa (l'oli ja hi era) i els Belges es constitueixen com a tals, hi ha un desfàs d'uns 300 anys.

Podria ser?, podria ser (i els hi concedeixo tot el benefici del dubte) que en tot aquest període de temps a ningú se li ocorregués fregir una maleïda patata ni que fos per accident? (rollo: - Merda! m'ha caigut una patata a la paella on fregia naps!), no ho sabrem mai, i per tant com que ningú més n'ha reclamat la paternitat, els hi concedeixo tots els honors.

Una cosa que segurament si que és més difícil de negar és que Bèlgica és el país amb més locals de patates fregides per habitant. Es tracta normalment d'unes parades tipus xurreria, que estan escampades per tot arreu i moltes d'elles funcionen gairebé les 24h del dia (us podeu imaginar el que suposa un d'aquests llocs quan tornes a casa a les tantes després de festa?)

A les "Frituur" (així és com en diuen d'aquests llocs) s'hi pot trobar apart de patates tot tipus d'aliments que siguin susceptibles d'esser fregits, la meitat de coses però tenen pinta de ser colesterol en dosis molt elevades.
Quan un vilatà vol comprar unes patates (transacció habitual) té dues opcions principals, Grans (grotten) o petites (kleinjes) doncs bé, us aviso que amb unes de petites n'hi ha més que suficient per mantenir una família de 4 persones durant una setmana, posen tantes patates que quan surts de comprar-les el 30% ja t'han caigut per terra degut a que sobreíxen de la paperina, del 70% restant, un 20% s'aguanta per obra i gràcia de el mig litre de salsa ja que per efecte de capil.laritat les patates hi queden atrapades i no poden precipitar-se al paviment.

Lo de les salses és un altre món, així com els holandesos només hi posen mayonesa i troben que és una heretgia fer qualsevol altre cosa, a les "Frituur" Belges pots escollir habitualment entre unes 10 especialitats ( curry, tomaquet, mayonesa, andalusa, americana, samurai, mamoet, vleestofsaus...) d'entre totes elles en destaca una per sobre les altres que és la "mamoet saus", o com en diriem nosaltres salsa mamut, és definitiva! no sé que porta, bé ningú ho sap, i si per casualitat se t'acudeix preguntar-ho, tothom et dirà el mateix, -mamut!. Tot hi així caldrà investigar, un descobriment com aquest no es pot quedar aquí, l'he d'importar com sigui, (no torno sense la recepta!), alguns erasmus estem planejant un concurs casolà d'intents de salsa mamut. En busca de la salsa filosofal?

I per què tot aquest rollo sobre un tubercul o tubercle? (ara no sé com va) bé, doncs per que l'altre dia vaig anar a un d'aquests "Frituur " i m'hi vaig trobar penjat el cartell de la foto, i el vaig trobar tant autèntic i revolucionari a la vegada que em va suggerir el titol d'aquest text, "les patates antiglobalització".



Que tinguin una bona cuina!