la paraula clau és clau

31 de març, 2006

Necessito un curs de contorsionisme,

Avui em fan entrega de les claus del meu nou atzucac, i dic atzucac perque és un "zulo", (això si té un gran finestral que dona al sud!), bé doncs tornant al tema del tamany... alguns personatges que hi podrien viure comodament són:

- Houdinni.
- el Sr.Galindo.
-
l'Ortega lara
- la farmacèutica d'Olot.


Després de enclastar-me unes 4 o 5 vegades contra el mur de les pseudo-inmobiliàries i altres aprofitats i fer-m'hi relativament "mal" he optat per aquell pis petit que ja us havia comentat en una publicació anterior.
Va, com que avui tinc temps (bé, sempre en tinc per que enganyar-nos!) us faré un cròquis del que ha sigut aquest viacrucis; he seguit 3 vies principals de contacte.
La primera ha estat la dels cartells, no he deixat cap facultat de Gent sense anunci (anglès i neerlandès), la segona és la de buscar pisos i/o habitacions de lloguer des del carrer (els famosos "te huur") i després evidentment trucar, i la tercera i no per ser la última és la menys important el boca a boca (no se m'esverin!) vol dir parlar directament amb conneguts per tal de fer correr la brama de que necessito lloc on viure.

1- La casa de pin i pon (el meu futur pis): al principi no em va fer gaire gràcia degut al tamany, però el preu i la zona no estàn malament del tot, no té màquina de rentar i pel que sembla d'internet n'hi ha, el que no sé és si robem el wireless del veï o funciona amb manivela.

2 - Un antic bar reformat: Molt bona pinta, de fet això de viure en un bar podria ser una gran cosa, ja que quan tornes a casa de fer la birra amb els colegues hauria de dir - m'en torno al bar! (seria curiós), el que passa és que l'inmoble en questió estava molt lluny, de fet no sortia ni al mapa de Gent, o sigui que vaig semi descartar-lo.

3- Un pis compartit: Una gent de la universitat em van dir que buscaven a algú que els hi llogués una habitació. Els molt bandarres em volien fer dormir al mig del passadís amb un mal matalàs en un racó, i per si no en tenia prou tenien un gos, (bulldog francès) que suposo que hagues dormit amb mi totes les nits, (i una merda!) i més tenint en compte la cara de susto que tenen aquests bitxos.

4, 5 i 6 - la tàctica més vil: després de l'anterior desengany vaig idear un pla que al principi semblava que havia de funcionar, el tema era buscar habitacions de lloguer, apuntar-ne els telèfons i fer trucar a la gent de casa meva com si fossin llogaters interessats (als estudiants extrangers sels treuen de sobre rapidament per telefon), tot apuntava cap a bona direcció al principi i ningú tenia problemes en llogar una habitació cèntrica per bon preu amb possibilitat de viure-hi més de una persona (ja tenia algún o altre còmplice per venir a viure amb mi). Ara bé, quan quedavem per veure el lloc i descobrien la "trampa" i les pintes que gasto se'm treien de sobre ràpidament i amb excuses de manual.

Al final doncs he optat per la caixa de llumins, en el mateix edifici hi viuen 5 altres estudiants o sigui que també pot acabar sent divertit (ja us explicaré).

Ah! ahir vem fer un sopar al jardinet de casa amb el Tom i la Anneleen, el menjar va correr a compta meva (truita de patates, pa amb tomaquet i formatges, amanida i creps de xocolata tot amanit amb un Raimat Abadia que el vaig trobar al super del costat de casa, ah, aquí se sopa a les 6 de la tarda o sigui que jo a les 11 vaig tornar a atacar clandestinament part de la truita que habia quedat (quins horàris).



Properament us oferiré un fotodocumental sobre la casa en la que he viscut aquests 3 primers mesos, és un gran lloc, i evidentment també us faré una descripció (petita, no dona per més) del meu nou cau.
Doncs això, que ara surto a buscar les claus del castell!

salut!

30 de març, 2006

Ja sóc un Flamenc!

Ik ben trots om te zeggen dat nu ik een weinig meer Vlamingen ben!
n.de t.: Estic orgullós d'informar-vos que avui he passat a ser una mica més Flamenc!

-----------------------------



Doncs això, que avui m'acabo d'afegir oficialment a la comunitat Flamencòfona Belga, això no vol dir ni que escolti molt més al "Camarón de la Isla" ni tampoc que vagi amb "peineta pels carrers de Gent", tampoc m'han sortit ales de color de rosa.

El que vinc a dir-vos és que després de 80 hores de classes intensives m'he tret el primer nivell de (Vlaams), no es pot dir que sigui una llengua que tingui moltes sortides, però era més que res una questió romàntica, és com aquell extranger que apren el Català ni que sigui per dir "bon dia" o "ets un troç de soca!".



Ara només em queda comprar-me l'equipament folklòric local (amb esclops inclosos) i passejar-me pels carrers gallardejant del meu nou estatus com a ciutadà postís de Gent.

----------------------------

Ik hoop dat jullie pret zult hebben!
n. de t.: divertiu-vos!

29 de març, 2006

Quanta bici i quant vici.

Salutacions,

La setmana passada vem aprofitar les vacances de... uhmm... ah! si, l'erasmus! per anar amb la Glòria al gran "poble" d'Amsterdam considerat per molts la Meca d'occident, un enclau realment acollidor amb fortes i atractives "aromes", la ciutat del "fes mentre no molestis", la de les cases toves i les cases rojes (com m'hagrada això dels eufemismes).

Què dir dels Holandesos? d'entrada i vistos pels Belgues, són un poble massa nacionalista, i també més aviat estalviador (agarrats de collons), també dir que la majoria d'acudits que nosaltres expliquem de Lepe tenen la seva versió a Bèlgica sobre aquest poble dels Paisos Baixos (literal). Apart d'això són una gent bastant acollidora i en el fons no tenen moltes diferències amb els seus veïns Flamencs.



Amb l'experiència hem adoptat una tàctica pròpia a la hora de visitar ciutats, l'estil LIQUIDAPEUS, es fonamenta en anar a tot arreu caminant (entre 10 i 15 km diaris, no és conya), l'avantatge principal és que acostumes a veure llocs interessants que no apareixen a les guies i que d'altra manera no veuries anant d'un punt d'interès A a un altre de B, també és una forma d'anar teixint la ciutat, és a dir coneixent-ne millor i a un ritme natural la topografia. Els inconvenients són que habitualment acabes petat al final del dia i que has de programar molt bé les rutes per no perdre el temps.

Amsterdam és un bon lloc per practicar l'estil liquidapeus, i si tenim en compte les distàncies i els preus del transport públic, doncs amb tot el que t'estalvies durant el dia et pots fotre un sopar Pentagroèlic i un digestiu a base de "bona herba"a la nit.

Nota per al Gourmet: Molt aprop de l'estació, al cantó Oest del casc antic hi ha un Coffe que es diu Siberie (Brouwersgracht 11), és un dels millors indrets que hem trobat, on tant la "Purple" com la "Wite Widow" deixen satisfets els paladars més exigents.



El tercer dia de l'estada el teniem reservat per els museus, (que a Amsterdam no en falten, i bons). Teniem més o menys programat el següent Rijks Museum, Van Gogh i Anne Frank House i atenció perque la mitjana de preus per persona i sense descompte per a estudiants és de 20 euros! així doncs i tenint en compte que al Van Gogh hi feien a més una comparativa de Rembrand i Caravaggio només vem anar a veure al pelroig. Vem pagar 24 € d'entrada que és el que em gasto durant una setmana en alimentació. No puc dir que no valgués la pena, el que si puc dir és que no volia comprar els cuadres, només mirar-los durant uns minutets.

La meva recomanació a partir d'ara és que si no fan descomptes per als estudiants instal.lin un quirofan al costat de la taquilla, ja que segurament algú preferirà deixar-s'hi un ronyó!



Ah! aquesta setmana també vaig aprofitar per fer 25 pals que ja anava tocant, així que vem usdefructuar els estalvis del dia i algun més i ho vem anar a celebrar sopant com deu mana en un d'aquells llocs que comentava que es veuen durant les llargues caminades de A a B.



i sense més dil.lacions us emplaço al següent capitol de...

"MIREU QUE BÉ QUE M'HO PASSO"

Salut!

ps: Ah! si, l'hotel va estar esponsoritzat pels meus col.legues paternals a mode de regal d'aniversari, MOLTES GRÀCIES! ha estat brutal!

21 de març, 2006

Ik ga naar Amsterdam vaandag, tot straks!

molt boniques,

si si, ja sé que fa uns quants dies que no actualitzo el blog, però és que he estat molt ocupat buscant barraca (en els pròxims dies us en explico algo, tot un món), bé i també estudiant per l'examen final de Neerlandès.

D'aquí una hora exactament agafo el tren cap a Amsterdam o sigui que estaré fins el divendres fora de casa, ja us explicaré com ha anat (si torno...) en properes edicions.

va, us poso una foto del Oud Begijnhof de Gent, un barri antic molt autèntic, (més que res per que no em digueu agarrat).




salut a tothom!
gezonheid allemal!

16 de març, 2006

Boom Bal

hey,

va, com ja venia amenaçant des de feia dies... avui parlaré del Folk,
si, si ja sé que sona molt raro, i més venint de mi (un pària dels Defcondos) però em vaig prometre a mi mateix el fet de "creixer" en aquest viatget (en alçada evidentment no), així doncs i com deia aquell* els requisits bàsics per el Creixement són: la obertura per experimentar aconteixements i el desig de ser un mateix canviat per aquests (he dit). Tenint en compte això, quan em van convidar al Boom Bal no m'hi vaig poder negar.

Bé, aquí a Bèlgica ja fa uns 3 o 4 anys que es celebren un cop al mes a bastants pobles una trobada folk, que són més de 500 persones en un centre cívic qualsevol i un grup convidat tocant en directe, així a grans trets això és el que és el Boom Bal. A simple vista podria semblar una trobada de "puretas" nostàlgics, però no és sinó tot el contrari.
Hi ha gent de totes les edats (sobretot joves), la primera hora la dediquen a unes classes bàsiques de balls folklòrics cada ball té les seves peculiaritats i història, n'hi ha que es ballen en parella, n'hi ha que es ballen en grup la majoria provenen però de la liturgia rural de varis paisos com són Flandes, França, Anglaterra...



El primer cop (aquí a Gent) hi vaig arribar amb la gent de casa meva que són com uns mestres del ball, i em van dir que no calia que fes les classes que ja m'ho anirien ensenyant sobre la marxa (ok, doncs aprofitem l'estona per fer unes birres!), ja us podeu imaginar la fila i la cara que feia durant les primeres cançons, vaig trepitjar o atossinar a unes 30 persones, (els meus passos eren, per que us en feu una idea, com al petri quan li arriba un "petrifax"). Mica en mica però et vas integrant i al final quan li trobes el tranquillo s'acaba la festa (sol passar). La setmana passada vem repetir i vem anar de "gira" al Boom Bal de Bornem que és un poblet aprop d'Antwerpen i suposo que repetiré alguna vegada més, val la pena.



Al principi sembla anecdòtic, però et pares a pensar i... quants esdeveniments hi ha a Terrassa o a BCN que moguin tanta penya un cop al mes apart del Futbol? o un Macroconcert? També és un lloc collonut per coneixer gent.

El futur està en el Folk...
bé o en el porno.

*Bruce Mau (el del creixement)

14 de març, 2006

Te huur

Sembla que la primavera comença a donar canya a l'hivern, però molt discretament, de moment hem tingut 3 dies seguits de sol, i això és molt més del que semblava que es podia esperar del clima Belga, el que passa és que si el cel està net de núvols acostuma a fer un vent glacial de tres parells, i anar en bici és dur, molt dur, bé res que no poguem superar.

Aquests dies estic buscant un nou lloc on viure, ja que la noia que em llogava l'habitació torna de Nova Zelanda i per tant s'ha acabat el "xollaco", així doncs que em passo el dia buscant cartells com els que apareixen a la imatge, de fet ja tinc unes 2 alternatives més o menys segures.




1 - Un cèntric atzucac tamany mini, on amb menys espai que a la meva habitació de terrassa hi ha una cuina un llit un sofà i armàris. tela!

2 - Un antic bar rehabilitat com a casa que no té mala pinta, però està on nostre senyor va perdre la sandàlia, lluny, molt lluny.

bé, seguiré uns dies més fent la ruta dels TE HUUR, que vol dir "es lloga" i aviam si tinc sort, sinó sempre em queda plantar la tenda a qualsevol parc ara que sembla que comença el bon temps.

nota: ahir em vaig trobar un cargol a la coliflor.

07 de març, 2006

El Kiku descobreix la Westmalle Tripel

Aquest últim cap de setmana va pujar el Kiku a veure'm (aquell que en el seu dia va ser tot un punt de referència per les joves i precoces ments dels que vem ser els XXL). El motiu encobert de la trobada va ser una cimera secreta (gavinet de crisi) sobre l'estat de l'equip de Basquet.
Ara que sóc tot un guia gastronòmic m'ha sobrat temps per posar-lo al dia de com les gasten aquí amb la teca. Bé, també hem visitat tot el que cal visitar de Gent i Brusseles, però potser la gesta més destacable ha estat el fet de cruspir-nos 500 gr. de pralinés en menys de 2 dies, no, no em sento culpable, va ser en defensa pròpia, els bombons estaven preparant un motí per sortir de la caixa i atacar-nos mentre dormiem, ho juro, i el Kiku (aquell que en el seu dia va llançar pels aires una plata d'hamburgueses) ho pot corroborar.

Pel que fa al suc de malta, em va caldre disolvent i aigua calenta per desenganxar-lo del bar on es va prendre una Westmalle Tripel (possiblement la millor), la seva cara transmetia felicitat i por al mateix temps, la por de tornar i haber d'enfrentar-se a la Estrella o la Moritz.

Si bé l'altre dia feia broma amb el Jaume Masdeu de TV3, (que resulta que ja no és a Brusseles sinó ocupant un carrec de peix gros a St.Joan d'Espí), el dissabte ens vem trobar al Lluís Caelles fent (com no) una cerveseta en una "Brewery" que es diu "A la mort Subite" (molt recomanable), aquest personatge és el que presenta les notícies de la nit en el canal 3-24, resulta que és de Terrassa i per si no en teniem prou, de Ca n'aurell, un bon home, i per "freeakisme" més que res vem decidir de fer-nos una foto amb ell.



Aquí teniu el personatge en questió al "curro". (ara busqueu les 2 diferències).



nota important: no mireu la tele que trenca famílies, millor intentar fer el cub de rubik o tocar la gaita, no sereu més intel.ligents que els altres però si que tindreu més temps per perdre. (proverbi indi).

Val doncs, des d'aquí res més, només agraïr al Kiku ( gran col.lega i millor persona) la visita en terres foranes, ha estat un gran cap de setmana ( tot hi que els pralinés no pensin el mateix).

Ah! si, una última cosa, porto un encostipat del 15, i tinc una pregunta que no em deixa dormir, ES POT SABER D'ON SURTEN TANS MOCS? se m'està assecant el cervell? (més?), estic expulsant tot l'odi que porto dins en forma de "Blandi Bloop"? Siusplau si algú que mirava "El món d'en Beakman" em vol ajudar a aprofundir en el fascinant univers d'aquesta extranya pasta nasal que m'escrigui un comentari, la pregunta seria el que està escrit en majuscules més amunt.

Gràcies!


06 de març, 2006

Karnaval und Bieren in Köln


Com ja us havia avisat, durant les "Spring Holidays" Vem aprofitar per visitar el país veí, en aquest cas Alemanya, concretament Köln (Colònia) i les festes de carnestoltes, que és la pedra angular del folklore local, i com no podia ser menys vem muntar un taller de disfresses a lo "Cepitu", d'algo havia de servir xupar-me tans anys la comissió de carnestoltes (eh David?).



Bé doncs, podriem dir que vem escollir un tema si més no provocador, anavem de cervesa Belga, tot un guant a la cara pels mil.limètrics, patriotics i orgullosos Alemanys, s'ha de fer país no?

Abans però de començar amb la "carnassa" que sé que és el que voleu colla de morbosos, us diré que a Köln devem la "Kölnisch Wasser" també coneguda com a aigua de colònia, és doncs aquí on podreu trobar la fàbrica de perfums més antiga del món la "Farina-Haus" (m'estalvio tota mena de comentaris obvis), també dir que la de Colònia és la catedral més gran d'Alemanya i també el monument més visitat de la república, no sé que els passa a aquesta gent del nord que sempre s'entesten en ser els més d'alguna cosa. A la següent foto podeu veure el bonic perfil de la ciutat desde una de les vores del Rhin, i la ja esmentada catedral o "Dom" com en diuen ells.



i ara... la festa,
Vem decidir "buscar brega" i (a mode d'experiment sociològic) vem camuflar-nos de JUPILER una de les marques de cervesa Belga més coneguda entre els erasmus, no és la més bona però sí de les més barates, així és com començem la nit. (primera ronda)



La festa (a Barbarosaplatz) està bastant ben muntada, em va recordar una mica a l'aquelarre de Cervera, tot hi que potser no tant animalot, orquestres al carrer, fogueres, parades de "refrescs", tots els locals i antros de la ciutat, oberts, un munt de curiosos que es volien fer fotos amb nosaltres ( les disfresses van arrasar)... ah i una mica de cervesa... bé vull dir una mica més de la que podiem assimilar.
En fi, que aquesta era la nostra actitud un rato més tard... (la penúltima ronda)





i com es diu en els contes, tot va bé si bé acaba... trobar el hostel i després el llit va ser una epopèia d'herois, però finalment vem reconfortar-nos en "el descans del gran guerrer".

Bé doncs, que us recomano les festes de Köln.