la paraula clau és clau

01 de juliol, 2006

Projecció, execució, revisió.



Un projecte és la forma més complexa d'activitat espiritual.

Un projecte és a la vegada analític i sintètic,
puntual i general, concret i principal.

Es centra en "la cosa" i compleix exigències,
es basa en fets i obre nous espais al pensament.

Fa referència als pormenors i obre perspectives,
Tanteja i descobreix territòris i possibilitats.


Otl Aicher, "El món com a projecte"

----------------------------------

Ho he fet, buffff, HO HE FET!

Després de 2.843 km, de 36 dies brutals, de perdre 10 kg, de pluja, de pedra, de neu, de sol, de guanyar 3 cm de barba, de pedalar, de pedalar de pedalar i finalment de pedalar... fa 4 dies que sóc a casa.



Tinc 100.000 milions de coses a dir sobre aquesta "transect quijotesca", 900 fotos per triar, sel.leccionar i ordenar, moltes, moltíssimes coses per explicar davant d'una birra, estic buscant la millor forma d'explicar-vos tot això, però em portarà alguns dies, intentaré no ser molt pallisses (ho prometo).

El que si que vull fer ara mateix és donar les gràcies a tots aquells que m'han donat un cop de mà d'una o altra manera durant la ruta.

---------------------------------

Gràcies!,
Dank je!
Mercí!
Thanks!

Tom, Anneleen, Lien, Freek, Mariarosa, Hilde, Sam, Mirte, Maure, Jente, Marçal, Manue, Etienne, Maël, Claire, Elise, Julie, Jean-Paul, Martine, Xavi, Jaume, Anna, Enric.

I evidentment "als de casa", que m'han posat les coses més que fàcils en tot moment, gràcies!
i finalment a tots aquells que m'heu anat enviant missatgets i mails de suport (han estat molt d'agraïr).

---------------------------------

val, per avui... res més, ja us diré algo d'aquí uns dies!

mateu

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Sempre hauria volgut viure una aventura d'aquestes, sé que encara hi sóc a temps, però no crec que pugui fer-ho... Buenu! QUe m'alegro que estiguis bé i per aqui!! I que molen molt les fotus que he vist de moment!!

14:59  
Anonymous Anònim said...

Ahh Meu amigo!
Estou tão contente e orgulhoso, sabia que o farias, sabia que seria maravilhoso. Lembrai-me tanto do que estarias a fazer, sempre contigo.
Um abraço grande, quero saber tudo como foi... qum sabe, um dia em frente a uma westemale triple heheheh. Não te imagino com menos 10 kg. heheh

Ate breve, amigo. quando precisares de vir a Lisboa já sabes... basta pegar na bicicleta e pedalar um pouco. :P até lá!

Márcio.

19:28  
Anonymous Anònim said...

Me alegro mucho de que haya ido todo bien como parece... La verdad, te envidio mucho, me hubiese gustado haber hecho algo asi, pero los hay que somos mas vagos jeje.

A disfrutar!!!

Jesús.

22:48  
Blogger C. said...

Estava muito curiosa de saber como tinha corrido esta tua viagem ...
Fico muito contente por ter corrido tudo tão bem!

Um beijo de Gent!

09:02  
Blogger bel said...

Willy Fog! quina llàstima que em perdés les teves pintes amb la bici!!

Estàs fet un crack!
Que cabró, t’has sortit amb la teva.
Bé, ja ensenyaràs les fotos!! eh?!

Apa, molta salut! que te vist com un fideu!

Cuida’t.

Daaag!

21:37  
Blogger sr. sike said...

Felicitats per la tornada. Quins pebrots! jo no m'hagués atrevit!

Bé, no sé si veuràs això, pero per si un cas t'aviso que si baixes a la FM de Vila i no em dius res et vindré a buscar al mig de la pinya i monto un cristo que fliparàs.

almenys fem unes canyes havent paït el dinar, ja que dir abans de castells, per mi, pot ser un gran atreviment ja que sempre em llevo per la segona ronda.. culpa als despertadors que no són eficients. jeje

siau!
r.

04:07  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home